Novetats

Descobreix les darreres actualitzacions en prevenció de riscos laborals, com l’avantprojecte de reforma de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i el Reglament dels Serveis de Prevenció, la jurisprudència recent del Tribunal Constitucional envers l’assetjament moral i els informes de la OIT que alerten sobre l’impacte dels riscos psicosocials en la salut mental i les malalties cardiovasculars i de l’INSST sobre els factors de risc psicosocial i del personal sanitari i la seva incidència en la salut mental.

Novetats normatives en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals relatives als riscos psicosocials

Avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals: el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre i el Reglament dels Serveis de Prevenció, aprovat pel Reial Decret) 39/1997, de 17 de gener.

Memòria de l’anàlisi de l’impacte normatiu de l’Avantprojecte de Llei pel qual es modifiquen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals: el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre i el Reglament 9 dels Serveis 17 de gener

Jurisprudència recent i doctrina constitucional en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals relativa als riscos psicosocials:

SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

La STC 28/2025, de 10 de febrer, resol un recurs d’empara, relatiu a la vulneració del dret a la integritat física y moral en relació amb el dret a la tutela judicial efectiva respecte a resolucions judicials que no van ponderar adequadament els indicis de d’assetjament moral patit per qui va formular denuncia per irregularitats en el funcionament de l’administració.

ALTRES RESOLUCIONS JUDICIALS

La sentència de l’Audiència Provincial de Madrid 586/2026, de 20 de gener de 2026 (ECLI:ES:APM:2026:586), conforme als fets provats, argumenta la inexistència d’un delicte d’odi (Art. 510 del Codi Penal) entenen que sí és aplicable el delicte contra la integritat moral recollit a l’Art. 173.1, apartat tercer, del Codi Penal, referit a “aquells que, en l’àmbit de qualsevol relació laboral o funcionarial i aprofitant-se de la seva relació de superioritat, realitzin contra un altre de manera reiterada actes hostils o humiliants que, sense arribar a constituir un tracte degradant, suposin un assetjament greu contra la víctima respecte a una situació d’assetjament moral a la feina

Altres novetats relacionades amb els riscos psicosocials

28 D’ABRIL: DIA MUNDIAL DE LA SEGURETAT I SALUT A LA FEINA. L’ENTORN PSICOSOCIAL EN EL TREBALL

Enguany centra la seva atenció en els avenços mundials i les vies d’acció respecte a l’entorn psicosocial en el treball.

INFORME: THE PSYCHOSOCIAL WORKING ENVIRONMENT OIT (2026)

Aquest informe posa de manifest que els riscos psicosocials relacionats amb el treball representen una amenaça important i creixent per a la seguretat i la salut dels treballadors, la productivitat organitzacional i el rendiment econòmic en general. Les estadístiques que presenta es basen en la prevalença i la fracció atribuïble a la població (FAP) de cinc factors de risc psicosocial relacionats amb el treball: tensió laboral, desequilibri entre esforç i recompensa, inseguretat laboral, llargues hores de treball (≥55 hores/setmana) i assetjament laboral, utilitzant un enfocament d’avaluació comparativa de riscos basat en dades de 2021 sobre mortalitat i AVAD (Neupane, Takala i Descatha 2026).
Les malalties cardiovasculars inclouen accident cerebrovascular i malalties cardíaques isquèmiques, mentre que els trastorns mentals inclouen la depressió. Segons les últimes estimacions publicades per l’Organització Internacional del Treball (OIT) per primera vegada en aquest informe, els factors de risc psicosocial són responsables de més de 840,000 morts anualment a causa de malalties cardiovasculars i trastorns mentals associats.

SÍNTESI DE L’EVIDÈNCIA SOBRE FACTORS DE RISC PSICOSOCIAL I SALUT MENTAL EN EL PERSONAL SANITARI – ANY 2025

Aquest document tècnic de l’ INSST recopila i analitza l’evidència científica disponible sobre la relació entre els factors de risc psicosocial i la salut mental del personal sanitari. En concret, exposa el coneixement actual al voltant dels riscos psicosocials als quals està exposat aquest col·lectiu i examina les seves repercussions sobre la salut mental, tal com ha estat documentat en la literatura científica.

Tal com s’hi descriu s’hi ha realitzat una revisió bibliogràfica exhaustiva, a partir de la qual s’ identifiquen diversos factors de risc que incideixen negativament en la salut mental del personal sanitari. Entre ells, destaquen les altes demandes psicològiques, l’ escassa autonomia, el baix suport social, el treball a torns, la prolongació de la jornada laboral, la sobrecàrrega de treball, el conflicte de rol, la manca de reconeixement o interès per la persona treballadora, la violència i el conflicte entre les esferes laboral i familiar.

Com indica aquest document tècnic, l’evidència científica assenyala que l’exposició a aquests factors pot donar lloc a simptomatologia depressiva, esgotament emocional, insomni o alteracions del son, així com a la síndrome d’estar cremat pel treball (burnout). En aquest context, l’ adequada gestió dels riscos psicosocials en l’ àmbit sanitari no només resulta clau per prevenir el deteriorament de la salut mental dels i les professionals, sinó que també contribueix a garantir una atenció assistencial de qualitat, en benefici de tota la població.
Xarxa Espanyola d’ empreses saludables

Xarxa Espanyola d’ empreses saludables

La Xarxa Espanyola d’Empreses Saludables (REES), impulsada des de l’INSST des de l’any 2013, a semblança de la Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Treball (ENWHP), engloba més de 1100 empreses i organitzacions.  Amb l’ objectiu de fomentar la cultura de la salut i el benestar laboral i l’intercanvi d’experiències empresarials, qualsevol empresa o organització, pot declarar el seu compromís amb la Declaració de Luxemburg, i si vol i compleix amb els criteris de qualitat elaborats per l’ ENWHP, demanar el seu reconeixement com a bona pràctica en promoció de la salut en el treball.

Llegir post
La reforma de la normativa preventiva en curs suposa algun canvi respecte als riscos psicosocials?

La reforma de la normativa preventiva en curs suposa algun canvi respecte als riscos psicosocials?

Des de fa relativament poc temps, ja es pot consultar l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL); el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre i el Reglament dels Serveis de Prevenció, aprovat per Reial decret 39/1997, de 17 de gener (RSP).

Llegir post
Sobre el teletreball: noves evidències científiques del seu impacte en la salut mental

Sobre el teletreball: noves evidències científiques del seu impacte en la salut mental

Recentment s’ha publicat un interessant estudi a la revista Sciencie, que porta per títol «Home alone: Remote work, isolation, and mental health» (DOI:10.1126/science.aec7671). Aquest estudi recull la investigació realitzada per Natalia Emanuel, Emma Harrington i Amanda Pallais respecte a les persones que han prestat els seus serveis mitjançant teletreball, i els efectes sobre l’aïllament i la seva salut mental.

Llegir post

Contacte

Tens un dubte?

Darrere de cada projecte d'IAC hi ha el compromís d'entendre les vostres necessitats reals. Si busqueu una visió experta i propera per millorar la vostra organització, estaré encantat d'escoltar-vos.

C/ Enric Prat de la Riba, 08330 Premià de Mar (Barcelona)



    *Els camps marcats amb asterisc són obligatoris